EXPERIÈNCIA E-LEARNING O EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

L’any passat vaig realitzar un curs formatiu d’educació a distància sobre intervenció en drogodependències. Els meus coneixements sobre el tema eren molt bàsics i la meva motivació envers el curs era alta però es va quedar lluny de satisfer les meves expectatives.

Un dels principis d’aquest tipus d’experiència és la creació d’espais per a que els estudiants parlin i es comuniquin permanentment, a través de fòrums, xats, e-mail, blogs... En el cas d’aquest curs no era així. Esporàdicament vàrem realitzar un fòrum per proposar pel·lícules relacionades amb el tema, però no va tenir quasi èxit. La interacció entre els estudiants a banda d’aquest moment, va ser nul·la durant tot el procés educatiu. Així doncs, un altre dels principis que és combinar tasques tan individuals com col·lectives, tampoc es donava a terme ja que les activitats avaluables eren individuals.  

Algunes tasques d’avaluació eren molt bàsiques. Trencant així amb un altre principi dels cursos de formació a distància on es pretén plantejar tasques que exigeixin activitat intel·lectual potent per a l'estudiant.

Les tasques durant el curs eren desiguals. No hi havia un calendari ni cronograma establert. Hi havia varis docents i la seva intervenció no era estable. Els docents et proporcionaven la informació del temari, però no proporcionaven enllaços o altre bibliografia on poder ampliar els coneixements.

Pel que fa a la avaluació, no es sabia quin pes tenia cada activitat, ni tant sols quantes n’hi haurien. Et corregien les activitats però sense cap comentari sobre aspectes a millorar o a destacar. Finalment vàrem acabar el curs fora de termini i sense nota final.

Aquesta experiència que he descrit va "acabar" el juliol passat. Avui en dia encara no tinc la nota, ni cap certificat del curs que vaig realitzar. Pero segueixo creient en les potencialitats que té la educació a distància, i per a seguir formant-me, d'aquí un més realitzaré un altre curs amb modalitat e-learning. Espero tenir més sort!