MÉS CONTROL A LA XARXA?

Són molts els canvis tant culturals com socials que ha patit la societat en els últims 20-40 anys. S’ha canviat d’estil de vida, la manera de gestionar el temps lliure (actualment més associat al consumisme), canvis en la manera de relacionar-se, en la tipologia de treball, increment d’activitats que es fan a distància... aquests canvis constants han fet que s’arribés a parlar d’una societat líquida, marcada per les relacions inestables i els canvis constants en tots els aspectes de la vida.

Podem observar, que la gran majoria de canvis més rellevants estan marcats per la presencia de les tecnologies.

Aquestes s’han guanyat un lloc rellevant en la nostra vida i ja no podem viure sense elles. Gran part de la societat i diverses generacions s’hi han adaptat fàcilment, fins a arribar a una generació anomenada nadius digitals. Però també s’ha donat una situació on aquells ciutadans que no hi tenen accés estan cada vegada més exclosos.  

Les TIC tenen molts aspectes positius com per exemple que permeten obrir les fronteres de la comunicació trencant barreres espaials i temporals, permeten una millora tant en l’eficàcia com en la qualitat de serveis, permeten l’accés permanent a una gran quantitat d’informació... Les seves potencialitats són infinites, però d’altra banda també trobem molts aspectes negatius ja que poden agreujar les diferències entre aquells que tenen accés a elles i els que no, provoquen una forta dependència dels individus, pèrdua de privacitat, entre d’altres.

Els serveis a la comunitat tals com Youtube, Myspace, galeries fotogràfiques, facebook, wikipedia i els blogs, com bé esmenta Sirklu Kotilainen, involucren als usuaris a la creació dels coneixements públics i socials, en la majoria de casos en ambients mediatics comercials i internacionals.  

Aquestes xarxes socials o espais oberts a la comunitat sense control, ni mesura, ni supervisió d’un adult fa que l’accés dels infants i joves i la informació que hi exposen no estigui regulada.

Les xarxes socials tenen un poder incontrolable i poden fer molt mal. Quan s’escampa un rumor per la xarxa no es pot controlar. Un exemple recent és el cas de 3 noies de la UAB que varen decidir iniciar el “informer”, una pàgina anònima a facebook on els usuaris poden enviar als administradors les seves xafarderies i els seus desitjos més intimis. Aquest fenomen s’ha escampat d’una manera incontrolable i desmesurada.

És un gran exemple del descontrol de la xarxa. És per això que hem pregunto si la nostra societat, que presumeix de ser molt moderna, està preparada per afrontar-se lliurement al poder que té la xarxa.

S’han vist casos de bulling i assetjament a través de les xarxes socials, sobretot en la adolescencia, i per això em pregunto fins a quin punt ha de ser tant lliure I descontrolat l’accés a aquestes xarxes. La societat està preparada per treballar amb aquestes eines de manera cívica i responsable?

Jo crec que no. Que no en som conscients del mal que poden arribar a fer. De que tot el que hi posem (fotos, videos, comentaris...) queda lliure i hi perdem l’autoritat i el poder de decidir sobre la seva utilitat.

És per això que trobo molt encertada la decisió que ha pres el govern Xinès, que planeja augmentar el control de les xarxes socials i les eines de missatgeria instantània a internet. Considero que al nostre país s’hauria de fer el mateix. 

PROJECTE ÒMNIA EN LES PRESONS CATALANES. EDUCACIÓ SOCIAL I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A continuació presento un projecte que utilitza les TIC com a eina educativa i terapèutica en l’àmbit penitenciari.

La Xarxa Òmnia és un projecte preventiu i socioeducatiu, dirigit a tots, que treballa amb les TIC, entenent-les com mitjà de millora i promoció de la autonomia de les persones i com a element de participació i afavoridor de la cohesió social.

Aquest projecte es presenta, adaptant dinàmiques, a les presons catalanes com a un mitjà per a aprendre, informar-se, comunicar-se, entretenir i participar a la comunitat. Així doncs es facilita als individus el desenvolupament de totes les potencialitats com a persones.

El reglament penitenciari català manifesta que les presons han de ser un espai facilitador de processos de millora dels individus, implicant en la seva reinserció el context social del que procedeixen, que haurà de tornar a acollir-los quan surtin de la presó.

La intencionalitat de l'activitat penitenciària ha de tenir com a objectiu bàsic la reeducació i la reinserció social dels interns, de manera que la multidisciplinarietat i el treball en equip són bàsics per aconseguir aquest objectiu.

Així doncs un projecte que treballi per la reinserció i la reeducació dels presos i a més els apropi a la realitat de l’exterior hi té cabuda en el context penitenciari.

És un projecte educatiu i terapèutic que té en compte tots els aspectes de la persona, així com del seu context, fins i tot en alguns moments s’incorpora a les famílies.

Es treballa des d’una metodologia que anomenen global, és a dir, des de diferents àmbits d’intervenció (individual, grupal i comunitari), partint de les necessitats i motivacions de cada individu.

La privació de llibertat que suposa està a la presó, provoca en els individus una monotonia i una rutina que els avorreix. Acostumen a apuntar-se a tallers per a passar el temps. Aquest doncs, és un projecte entretingut i dinàmic amb una vessant terapèutica i educativa i que presenta les potencialitats que tenen les tecnologies. Aquestes són un mitjà, a través del qual, els interns duen a terme activitats, aprenen i adquireixen habilitats socials, entre d’altres capacitats.  

Així doncs, aquesta innovadora iniciativa mostra com les tecnologies de la informació i la comunicació, amb especial èmfasi en l'accés i ús d'Internet, complementen els processos educatius i proposen, en certa manera, anticipar els processos de reinserció en la societat des del règim de reclusió en què es troben els joves interns.

En el següent enllaç podreu gaudir en profunditat de la tasca que realitza Òmnia en les presons amb aquest projecte tant innovador i gratificant per als presos.

El uso de las TIC como herramienta educativa y terapéutica en el contexto penitenciario. El proyecto Òmnia en las prisiones catalanas

PROJECTES

A continuació exposaré alguns dels projectes relacionats amb les tecnologies que han dissenyat i presentat els companys de classe.

- David i Ester.  Presenten un projecte per treballar les tecnologies amb discapacitats a través de la associació AMPANS.  Educar no se centra només en l’escola, és necessari una tasca en tots els àmbits.  Amb el projecte vetllen per la inclusió d’aquest col·lectiu, afegint les tecnologies en activitats que ja dominen. Tot i això, aquest projecte presenta uns objectius molt ambiciosos.

- Laia Casas, Sonia Cabré i Marina Nadal: proposen una plataforma virtual per a posar en contacte diferents professionals de l’educació social. Donen resposta a una necessitat real. No hi ha xarxes formals que connectin els estudiants un cop finalitzin la carrera i aquest fet por provocar que es sentin desamparats. En aquesta plataforma s’exposarien experiències, compartir documents, donar suport, dubtes, preocupacions... Metodologia activa i participativa. potencialitats: obrir la plataforma a l’àmbit estatal. Límits: que no hi hagi participació.

- Natàlia Español i Montse Vila. Presenten un programa per a majors de 45 anys que es troben en situació d’atur. De manera dinàmica a través un currículum virtual a partir del desenvolupament de la competència digital. Aconseguit aquestes competències a través d’un curs de 30h.

APROPEM-NOS! JOVES I GENT GRAN DE NAVAS

Amb les companyes Nina Eriksen y Issvel López proposem un projecte intergeneracional , on s’intenta apropar dos col·lectius potencialment desfavorits del barri de Navas de Barcelona, i que, per les seves característiques no solen interrelacionar-se amb la resta de la comunitat que els envolta; els joves pertanyents al Centre Obert  Don Bosco i els avis del Casal de Gent Gran de Navas.

El projecte Apropem-nos: Joves i gent gran de Navas, a partir del treballar conjunt dels dos col·lectius a partir de les tecnologies mitjançant un blog pretén que ambdós col·lectius puguin arribar a interrelacionar-se i apropar-se, tant entre ells, com al barri i la comunitat.

Mitjançant un ús transformador de les TIC propiciarà, tant la participació i la interrelació, com la coneixença d’aspectes històrics i bàsics de les tecnologies.

A continuació poso un link on s’exposen més detalladament els objectius i continguts del treball. 

http://prezi.com/7o-d9yhlztiv/apropem-nos/?utm_campaign=gro&utm_medium=email&utm_source=em0shvwpu

PROJECTE 2.0

Avui hem pogut gaudir de la presencia d'un docent que ens ha exposat la tasca que realitzen en un IES de Rubí amb les tecnologies.

Aquest projecte s'ha pogut dur a terme gràcies a la gran motivació i predisposició que varen mostrar els docents de l'escola.

Aquest projecte doncs, permet realitzar un aprenentatge cooperatiu tant dels alumnes com del profesorat.
També permet millorar el contacte entre ambdós col·lectius, així com apropar la familia al context escolar.
Amb aquest projecte també augmenta el nivell de confiança del grup-classe.
Per a dur a terme aquest projecte, també cal que els docents donin llibertat per actuar.

Tot i que aquest projecte necessiti d'una inversió inicial elevada, donat que s'han de comprar molts ordinadors, un cop realitzada aquesta inversió no suposaria més costos en despeses.
Seria molt interessant que es pogués realitzar i estendre a molts més altres centres educatius ja que suposa un mètode innovador, i una manera dinàmica d'aprendre el curriculum convencional.

LES QUATRE METÀFORES

Les quatre metàfores següents mostren els paral·lelismes entre les tecnologies i l’educació convencional. És una mostra de la funció substitutiva del docent que poden fer les tecnologies en alguns moments.

·                     La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.

Per aquest motiu hi ha programes informàtics que els infants poden utilitzar i ser avaluats,

Al portal edu365 trobem Entrena't per llegir, un programa multimèdia on els nens i nens poden realitzar les diferents activitats i el mateix ordinador sap si ho fa bé o malament i després li transmet. El mateix nen ha de saber les seves pròpies dificultats, per tant ha de saber escollir el nivell, i a mesura que avança anar pujant fins assolir tots els conceptes.

·                     La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Seymour Papert, a finals dels anys 60, va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

Un exemple n’és l’Scratche, permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant,podem parlar de Scratch com un programa 2.0.

·                     Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons dels quals parla Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.

Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics.

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.

·                     La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

EXPERIÈNCIA E-LEARNING O EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

L’any passat vaig realitzar un curs formatiu d’educació a distància sobre intervenció en drogodependències. Els meus coneixements sobre el tema eren molt bàsics i la meva motivació envers el curs era alta però es va quedar lluny de satisfer les meves expectatives.

Un dels principis d’aquest tipus d’experiència és la creació d’espais per a que els estudiants parlin i es comuniquin permanentment, a través de fòrums, xats, e-mail, blogs... En el cas d’aquest curs no era així. Esporàdicament vàrem realitzar un fòrum per proposar pel·lícules relacionades amb el tema, però no va tenir quasi èxit. La interacció entre els estudiants a banda d’aquest moment, va ser nul·la durant tot el procés educatiu. Així doncs, un altre dels principis que és combinar tasques tan individuals com col·lectives, tampoc es donava a terme ja que les activitats avaluables eren individuals.  

Algunes tasques d’avaluació eren molt bàsiques. Trencant així amb un altre principi dels cursos de formació a distància on es pretén plantejar tasques que exigeixin activitat intel·lectual potent per a l'estudiant.

Les tasques durant el curs eren desiguals. No hi havia un calendari ni cronograma establert. Hi havia varis docents i la seva intervenció no era estable. Els docents et proporcionaven la informació del temari, però no proporcionaven enllaços o altre bibliografia on poder ampliar els coneixements.

Pel que fa a la avaluació, no es sabia quin pes tenia cada activitat, ni tant sols quantes n’hi haurien. Et corregien les activitats però sense cap comentari sobre aspectes a millorar o a destacar. Finalment vàrem acabar el curs fora de termini i sense nota final.

Aquesta experiència que he descrit va "acabar" el juliol passat. Avui en dia encara no tinc la nota, ni cap certificat del curs que vaig realitzar. Pero segueixo creient en les potencialitats que té la educació a distància, i per a seguir formant-me, d'aquí un més realitzaré un altre curs amb modalitat e-learning. Espero tenir més sort!