MÉS CONTROL A LA XARXA?

Són molts els canvis tant culturals com socials que ha patit la societat en els últims 20-40 anys. S’ha canviat d’estil de vida, la manera de gestionar el temps lliure (actualment més associat al consumisme), canvis en la manera de relacionar-se, en la tipologia de treball, increment d’activitats que es fan a distància... aquests canvis constants han fet que s’arribés a parlar d’una societat líquida, marcada per les relacions inestables i els canvis constants en tots els aspectes de la vida.

Podem observar, que la gran majoria de canvis més rellevants estan marcats per la presencia de les tecnologies.

Aquestes s’han guanyat un lloc rellevant en la nostra vida i ja no podem viure sense elles. Gran part de la societat i diverses generacions s’hi han adaptat fàcilment, fins a arribar a una generació anomenada nadius digitals. Però també s’ha donat una situació on aquells ciutadans que no hi tenen accés estan cada vegada més exclosos.  

Les TIC tenen molts aspectes positius com per exemple que permeten obrir les fronteres de la comunicació trencant barreres espaials i temporals, permeten una millora tant en l’eficàcia com en la qualitat de serveis, permeten l’accés permanent a una gran quantitat d’informació... Les seves potencialitats són infinites, però d’altra banda també trobem molts aspectes negatius ja que poden agreujar les diferències entre aquells que tenen accés a elles i els que no, provoquen una forta dependència dels individus, pèrdua de privacitat, entre d’altres.

Els serveis a la comunitat tals com Youtube, Myspace, galeries fotogràfiques, facebook, wikipedia i els blogs, com bé esmenta Sirklu Kotilainen, involucren als usuaris a la creació dels coneixements públics i socials, en la majoria de casos en ambients mediatics comercials i internacionals.  

Aquestes xarxes socials o espais oberts a la comunitat sense control, ni mesura, ni supervisió d’un adult fa que l’accés dels infants i joves i la informació que hi exposen no estigui regulada.

Les xarxes socials tenen un poder incontrolable i poden fer molt mal. Quan s’escampa un rumor per la xarxa no es pot controlar. Un exemple recent és el cas de 3 noies de la UAB que varen decidir iniciar el “informer”, una pàgina anònima a facebook on els usuaris poden enviar als administradors les seves xafarderies i els seus desitjos més intimis. Aquest fenomen s’ha escampat d’una manera incontrolable i desmesurada.

És un gran exemple del descontrol de la xarxa. És per això que hem pregunto si la nostra societat, que presumeix de ser molt moderna, està preparada per afrontar-se lliurement al poder que té la xarxa.

S’han vist casos de bulling i assetjament a través de les xarxes socials, sobretot en la adolescencia, i per això em pregunto fins a quin punt ha de ser tant lliure I descontrolat l’accés a aquestes xarxes. La societat està preparada per treballar amb aquestes eines de manera cívica i responsable?

Jo crec que no. Que no en som conscients del mal que poden arribar a fer. De que tot el que hi posem (fotos, videos, comentaris...) queda lliure i hi perdem l’autoritat i el poder de decidir sobre la seva utilitat.

És per això que trobo molt encertada la decisió que ha pres el govern Xinès, que planeja augmentar el control de les xarxes socials i les eines de missatgeria instantània a internet. Considero que al nostre país s’hauria de fer el mateix.