EXPERIÈNCIA E-LEARNING O EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

L’any passat vaig realitzar un curs formatiu d’educació a distància sobre intervenció en drogodependències. Els meus coneixements sobre el tema eren molt bàsics i la meva motivació envers el curs era alta però es va quedar lluny de satisfer les meves expectatives.

Un dels principis d’aquest tipus d’experiència és la creació d’espais per a que els estudiants parlin i es comuniquin permanentment, a través de fòrums, xats, e-mail, blogs... En el cas d’aquest curs no era així. Esporàdicament vàrem realitzar un fòrum per proposar pel·lícules relacionades amb el tema, però no va tenir quasi èxit. La interacció entre els estudiants a banda d’aquest moment, va ser nul·la durant tot el procés educatiu. Així doncs, un altre dels principis que és combinar tasques tan individuals com col·lectives, tampoc es donava a terme ja que les activitats avaluables eren individuals.  

Algunes tasques d’avaluació eren molt bàsiques. Trencant així amb un altre principi dels cursos de formació a distància on es pretén plantejar tasques que exigeixin activitat intel·lectual potent per a l'estudiant.

Les tasques durant el curs eren desiguals. No hi havia un calendari ni cronograma establert. Hi havia varis docents i la seva intervenció no era estable. Els docents et proporcionaven la informació del temari, però no proporcionaven enllaços o altre bibliografia on poder ampliar els coneixements.

Pel que fa a la avaluació, no es sabia quin pes tenia cada activitat, ni tant sols quantes n’hi haurien. Et corregien les activitats però sense cap comentari sobre aspectes a millorar o a destacar. Finalment vàrem acabar el curs fora de termini i sense nota final.

Aquesta experiència que he descrit va "acabar" el juliol passat. Avui en dia encara no tinc la nota, ni cap certificat del curs que vaig realitzar. Pero segueixo creient en les potencialitats que té la educació a distància, i per a seguir formant-me, d'aquí un més realitzaré un altre curs amb modalitat e-learning. Espero tenir més sort!

INSTITUT OBERT DE CATALUNYA

L’institut obert de Catalunya (IOC) és una alternativa per a totes aquelles persones majors de 18 anys que volen reprendre o seguir els seus estudis de GES, batxillerat, cicles formatius de formació professional, accés als cicles de grau superior, vol estudiar idiomes o estudis de formació no reglada, i decideix fer-ho a través de l’educació a distància.

L’IOC es troba plenament vinculat amb el Departament d’Educació i permet seguir estudiant de manera més flexible i adaptada als interessos i necessitats de cada individu.

Aquesta doncs, és una proposta per seguir els estudis a llarg de la vida, una formació permanent que és molt important en la societat canviant en la qual vivim.

A Espanya trobem diferents universitats que permeten seguir els estudis a distància, ja sigui realitzant graus, diplomatures, cicles formatius, cursos... i fins i tot màsters i postgraus. No obstant, no totes les universitats disposen de la mateixa oferta educativa.

Alguns d’aquestes universitats a distància són:

    - UOC (Universitat oberta de Catalunya)

       -UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

    - UNIR (Universidad Internacional de la Rioja

D’altre banda, universitats com la UAB, UB o la URL, entre d’altres, també permeten en alguns estudis combinar la formació presencial amb el e-learning, així com cursos totalment a distància.  

LLIBRES DIGITALS

Les tecnologies de la informació i la comunicació i el gran desenvolupament que van patir durant la segona meitat del segle passat unit a un procés d'actualització contínua, s'han anat introduïnt en tots els àmbits de la nostra vida diària, incloent l'educatiu, i donant lloc a allò que anomenem Societat de la Informació i el Coneixement. Això ens porta a una situació inèdita dins la qual la revolució de les tecnologies afecta directament al nucli dels processos educatius.

Tot canvia i l’àmbit educatiu pateix una revolució. Passem d’un context on predominen els llibres de text a un altre on hi ha una multiciplitat d’instruments que generen que si s’utilitza de manera adient, sigui més profitós i dinàmic l’ensenyament.

Una d’aquestes eines és el llibre digital que té moltes potencialitats, entre d’altres és una font de consulta per a les classes, tradueix continguts per adaptar-los al grup...

Tot i això podem dir que la naturalesa innovadora d'un material per ella sola no genera canvis en les propostes d'ensenyament, sinó que ens cal d’un docent creatiu que ho convini amb altres tècniques i no en faci un abús innecessari. Els llibres digitals tenen però varis aspectes negatius:

• Problemes de infraestructures de conectivitat (la xarxa no arriba a tot arreu ni funciona a tot arreu correctament).
• Insuficient garantia en fiablilitat de les fonts informatives.
• Pobre oferta editorial i falsa creació de continguts
• Excés d'informació i d'estimuls.
• Mals usos: excés de distraccions, copiar continguts sense treballarlos, etc...
• Perill d'adicció als dispositius i a internet.
• Perill d'aïllament, internet pot ampliar-nos el món o pot fer que ens hi tanquem.
• Molts dispositius estan continuament conectats, per la qual cosa podem perdre privacitat.

CODIS QR A L'ENSENYAMENT

De la mà de Josep Maria Silva hem pogut conèixer un projecte educatiu molt innovador en l’àmbit de les TAC. Es tracta doncs d’un projecte que integra els codis QR a l’àmbit educatiu i vincula ambdós amb el municipi.

Els codis QR són una “evolució dels  codis de barres tradicionals a un format bidimensional decodificable des d’un simple dispositiu mòbil o PC amb càmera de fotos y el software o aplicació adequada”. El codi QR pot tenir fins a 7089 caràcters. El que podem “posar” dins d’un codi QR són:
     Un text
     Vcard – targeta de visita (ex: contacte de mòbil)
     Mcard: missatge multimèdia
     Vcal: nota de calendari
     Sms
     Trucada telefònica
     Url
     e-mail
     Google place
     Twitter

Els codis QR es poden utilitzar per a situacions o àmbits molt diferents, des de publicitat, a targetes de visita, per audollibres , rotulació...

El projecte de “QRcodificació dels carrers de Rubí” presenta moltes potencialitats. Es tracta doncs d’un projecte realitzat entre diverses escoles de primària de Rubí. Els infants han realitzat un treball de recerca on s’han informat de la història dels carrers propers al seu centre. Aleshores la informació la varen plasmar en un blog i a partir d’aquest s’han general els codis QR. A partir d’aquí al damunt dels noms del carrer s’ha col·locat una placa amb el codi QR que permet realitzar l’enllaç i que et dirigeixi al blog on hi ha tota la informació.

El projecte però no acaba aquí. Es va treballar de manera transversal implicant diverses assignatures. Explicant per exemple la mateixa història en anglès, on hi ha fitxes d’imatge, audio, vídeos...

És un projecte que el denominen “beta permanent” ja que cada any es pot anar ampliant i modificant. En el següent link trobareu més informació sobre el projecte:

http://qrcodificacionvoc3.blogspot.com.es/

Quan ens explicaven el projecte jo em mostrava escèptica i no n’estava convençuda. Però poc a poc em va anar captivant fins a adonar-me de tot el que es pot aconseguir amb aquest projecte. Es tracta d’un projecte on es treballa col·lectivament entre el grup-classe, on es creen xarxes amb les altres escoles i amb el municipi. Es un projecte obert a la comunitat.

És un projecte que es pot anar reconvertint i que és exportable a qualsevol poble i ciutat. És una manera de donar a conèixer els indrets per al turisme, una manera original de descobrir que s’hi amaga darrera de cada carrer.

D’altra banda també cal dir que hi trobo que hi ha algunes limitacions, ja que no tothom pot accedir a aquest coneixement. Has de disposar d’un dispositiu mòbil modern que despongui de les aplicacions desitjades. D’aquesta manera la gent gran que no n’està habituada pot quedar-ne exclosa. Però d’altra banda és una oportunitat per a que infants i joves introdueixin a les seves famílies amb les noves tecnologies, apropant-se així uns als altres i també envers la comunitat.

BÉCQUER EN VERSIÓN RADIOFÓNICA

Aquest projecte desenvolupat a una escola de Matadepera és un exemple més de les moltes potencialitats que mostren les TAC per enriquir i treballar de manera transversal la educació.

A més d’aprendre a realitzar gravacions per acompanyar la llegenda de Bécquer, aquest programa permet desenvolupar la creativitat alhora de realitzar els guions.

És una manera dinàmica de treballar la literatura, temari que sovint es fa pesat per als infants i joves. D’aquesta manera es motiva als alumnes i fa que s’impliquin en la activitat.

Així doncs, es realitza una activitat transformadora ja que suposa un canvi en els alumnes. Els docents donen una nova utilitat a les tecnologies i incideixen  en l’aprenentatge dels discents.

És interessant doncs, que les escoles promoguin iniciatives innovadores i gratificants com la presentada en aquest projecte.

En el següent link, podem veure l’experiència descrita anteriorment.

http://www.slideshare.net/beatrizmarin/bcquer-en-versin-radiofnica

DE LAS TIC A LAS TAC EN LA ENSEÑANZA OBLIGATORIA EN CATALUÑA: MÁS ALLÁ DE LA POLÍTICA Y LA LINGÜÍSTICA

A partir dels anys 80 es va començar a introduir la informàtica en els centres educatius, en un intent de donar resposta a unes exigències i a un discurs social i polític que defensava el potencial innovador de la informàtica.

A aquests fets els segueix una segona etapa de creació de projectes i programes denominats com Informàtica Educativa.

Als inicis dels anys 90 s’inicia una etapa caracteritzada per la integració dels plans d’informàtica educativa i els plans de mitjans audiovisuals en la ensenyança en comunicació, que es tracta d’anar més enllà d’introduir la informàtica a l’educació.

L’any 2000 hi ha una reestructuració del Departament d’Ensenyament. Les polítiques TIC són ressituades en un lloc preferent i rellevant en l’estructura del Departament.

En l’any 2005 el Departament d’Educació modifica un altre cop l’estructura interna i crea l’Àrea TIC amb la finalitat d’aglutinar la globalitat dels sistemes d’informació. És a partir d’aquest moment que comença a aparèixer el concepte de competència digital.  Es parla d’aprendre amb les tecnologies.

Al 2007 per primer cop el discurs de l’administració situava en igualtat de condicions els aspectes tècnics i pedagògics associats al discurs de les TIC.

Pel que fa a la formació del professorat, també es poden apreciar petites transformacions tant de contingut com de propostes metodològiques i modalitats formatives.

Així doncs, la resposta de l’administració al fenomen de les TIC ha estat la promoció i inversió en programes i accions d’introducció d’aquestes tecnologies en els centres educatius. Tot i aquestes dotacions TIC els sistemes escolars segueixen tenint dificultats per sostenir i expandir la innovació i la millora de les seves pràctiques.

Gràcies a aquest text podem veure l’evolució de les TIC en el nostre país. Considero que ha estat una evolució molt ràpida. El sistema educatiu, que pateix canvis constants de lleis i estructura, li ha costat adaptar-s’hi. En els inicis només es realitzaven classes d’informàtica bàsica per jugar o aprendre a escriure amb el word i poc a poc la informàtica i les TAC s’han apropat a l’escola de manera transversal.

Crec que les grans potencialitats de les TIC encara s’han de descobrir i per això és necessari invertir en l’àrea tic del Departament per a que la utilització d’aquestes no sigui merament de suport per a les explicacions, sinó que se’n faci un ús més sistèmic.